Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Pare perdut
tresor enterrat
somriure seu
que passa com un núvol
totes aquestes coses
calaixos fets de seda
records d'infantesa
que guardo del meu pare
dins ma memoria fràgila
MALLORCA 1715 - 2015
TRICENTENARI D’UNA RESISTÈNCIA RECITAL DE CANÇÓ CATALANA A CÀRREC DE VICTÒRIA QUINGLES
DISSABTE 25 DE JULIOL DE 2015
A LES 7 DE LA TARDA
AUDITORI JOSEP VIADER DE LA CASA DE CULTURA GIRONA
Entrada lliure – Aforament limitat(espai climatitzat)
La jove mallorquina Victòria Quingles (veu i piano)
ens oferirà un repertori de cançons tradicionals i populars
i d’autors com Guillem d’Efak, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet,
Joan Manel Serrat i Sílvia Pérez Cruz, entre d’altres.
A continuació, Sa Botigueta convidarà tots els assistents a un tast de vins, per gentilesa dels Cellers Ca Sa Padrina (Sencelles - DO Binissalem), de Vins Can Majoral (Algaida - DO Pla i Llevant) i de Vins Galmés i Ribot (Santa Margalida - Vi de la Terra Mallorca).
Organització : ADAC
Amb la col.laboració de la Casa de Cultura de la Diputació de Girona.Isabelle Olive, cant
Gérard Méloux, guitarra, mandolina, bouzouki …
David Codina i Bosch, acordions
Creació llum i só : Patrick Jammes
Vestits de teatre i escenografia : Cissou Winling
Ja podeu fer les vostres reservacions :
Réservacions : Oficina de turisme d'Alénya : 04. 68. 22. 54. 56
El 23 d’abril de cada any celebrem la diada de Sant Jordi.
Hi ha molt escrit sobre aquest tema i moltes llegendes que no se sap ben bé d’on venen. M’agradaria exposar-ho amb una miqueta de rigor i anar als orígens per entendre el perquè de celebrar St. Jordi el 23 d’abril, quin és el motiu de la rosa, del llibre…
El Cavaller de l’antic país de l’Àsia Menor (el que ara seria Turquia), es va convertir al cristianisme abandonant la seva carrera de soldat i va cedir tots els seus bens als pobres. De fet va morir màrtir al no renegar de la seva fe al voltant de l’any 300.
Segons el que ens va deixar en Joan Amades al Costumari català, el van escollir com a patró de la cavalleria i de la noblesa catalana per l’ajuda que li va donar al rei Pere l’any 1094, que va guanyar una batalla contra els sarraïns després d’invocar el Sant. Una altra llegenda narra que el Compte de Barcelona, Borrell II, va reconquerir la capital amb només nou homes que van acudir a la seva crida a les muntanyes de Manresa i a l’ajuda del Sant que, muntat a un cavall blanc i amb un llamp per espasa, els va guiar durant la lluita.
Però tot i aquestes històries / llegendes, la més famosa és la d’un drac exigia als habitants d’un poble de Montblanc que li proporcionessin aliment diari. Com que no en tenia suficient amb els animals que li oferien i en volia més, al poble es celebrava un sorteig diari per escollir la víctima pel sacrifici. Segons la llegenda, un dia li va tocar a una princesa, però just quan el drac estava a punt de cruspir-se-la a la porta de la cova, va aparèixer un cavaller desconegut anomenat Jordi que va lluitar ferotgement fins a matar la bèstia. De la sang que brollava per la ferida del drac en va créixer un roser de roses vermelles i el cavaller n’hi va regalar una a la princesa com a prova del seu amor.
El 23 d’abril no només es venera el sant als altars, també hi ha festes paganes com els tornejos que l’estamentmilitar de la noblesa catalana organitzava a la plaça del Born de Barcelona i les dames eren obsequiades amb una rosa pel seu estimat.
Encara que al principi era un costum elitista, es va traslladar a la resta de la societat amb el pas dels anys gràcies a la fira dels enamorats que es va fer a Barcelona al segle XV. Quan es repartien roses entre totes les senyores que assistien a la funció celebrada en el Palau de la Generalitat (ara em sembla que només reparteixen roses )
El simbolisme de la rosa vermella és la passió, l’espiga de blat la fecunditat, i la senyera el patronat del Sant.
Segur que alguns us esteu preguntant d’on ve la tradició del llibre, doncs bé, això ho va proposar l’escriptor i editor valencià afincat a Barcelona, Vicente Clavel Andrés, vice-president de la Càmbra Oficial del Llibre de Barcelona, que va proposar la idea de celebrar un dia la festa del llibre per animar a la lectura.. El 6 de febrer de 1926, el govern espanyol presidit per Miguel Primo de Rivera accepta i el rei Alfonso XIII firma el Real Decreto que institueix la “Fiesta del Libro Español” per el dia 7 d’octubre en commemoració del naixement de Miguel de Cervantes, tot i que a l’any 1930 es va traslladar al 23 d’abril, el dia de la seva mort.
En un 23 d’abril, a més a més de Cervantes (1616) també van morir escriptors com Josep Pla (1981) i William Shakespeare (1616)
L’any 1995, la Unesco institueix el dia 23 d’abril com el “Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor”.
Així, el 23 d’abril i seguint la tradició, l’enamorat li recala una rosa a la seva parella i elle li regala un llibre. Encara que fruit de l’ànim de lucre, es pretén que sigui el dia indicat per expressar el sentiment no només de la parella, sinó que tingui un sentit més ampli (pares, fills…) i a qui s’aprecia més (amics, companys de feina…) i es regalen llibres no només a ell sinó força sovint també a ella.
Aquesta bella tradició ja s’ha exportat a altres països. Coses de la Globalització.
Xavier Fàbregas.
Una reflexió en català proposada per L'Art i la Manera en col.laboració i amb el sosteniment de la Vila de Perpinyà.
Josianna Cabanas, periodista i historiadora local. Ha signat de nombrósos articles i novel.les en català i francès.
Ramon Sala, historiador i catedràtic de la Universitat de Perpinyà, membre de l’Icres, regidor de l’ajuntament de Perpinyà i responsable del Patrimoni.
Oscar Jané, doctor en Història per la Universitat de Toulouse-Le Mirail i per la Universitat Autònoma de Barcelona. Investigador 'Ramón y Cajal’ a la Universitat Autònoma de Barcelona i Director de la Revista Mirmanda (Perpinyà-Figueres).
Fidel col.laborador i amic.
Guillaume Lagnel, coordinació i consell, ajuntament de la Vila de Perpinyà.
Marielle Olive, directora artística de l'associació "l'Art i la Manera", proposició, coordionació i comunicació d'aquest acte.
Anna Maria Antigó ingressà al monestir de Santa Clara de la Passió a Perpinyà l'any 1621, d'on fou elegida abadessa el 1645. Conquerit el Rosselló pels francesos, el nou governador l'envià a l'exili juntament amb altres dinou religioses seves (1652). Visqué exiliada durant vuit anys al convent de Santa Elisabet de Barcelona; retornà a Perpinyà al maig del 1660 a petició de la nova abadessa i amb la intervenció d'Alexandre VII. Novament elegida abadessa el 1667, el seu abadiat tingué noves dificultats atès que el monestir s'havia sostret de la jurisdicció dels religiosos de l'observança per sotmetre's a la del bisbe.
Anna Maria Antigó (Perpinyà,14 de gener de 1602 - 1676) era una monja clarissa, reformadora del seu convent. És venerada com a venerable per l'Església catòlica, però popularment és coneguda com a beata Anna Maria Antigó, tot i que no ha estat oficialment beatificada.
Vida
El 10 de novembre de 1652, Francesc Sagarra, governador del Rosselló nomenat per Lluís XIV, va desterrar a Barcelona vint religioses, entre les quals Anna Maria. Van instal·lar-se al convent de Santa Elisabet. Arran de la signatura del Tractat dels Pirineus en 1659, va poder tornar-hi l'any següent. En ocasió d'una visita que va fer, el 10 d'abril de 1660, la reina Anna d’Àustria al convent de Santa Clara de Perpinyà, l'abadessa li demanà l'amnistia per a les religioses encara exilades, favor que obtingué. Així, el 25 de maig d'aquell any la mare Antigó i les seves companyes van poder tornar al convent perpinyanenc.
Novament al convent, afrontarà l'ocupació francesa intentant mantenir la llengua i la cultura catalanes al si de la comunitat, a més del fervor catòlic i els costums locals. El 1664 va tornar a ser nomenada abadessa. Va reformar la comunitat, seguint rigorosament la regla de l'orde.
Va morir el 28 de setembre de 1676, envoltada en una gran popularitat i estima.
Veneració
Van atribuir-se a la seva intercessió nombrosos miracles, però cap no va ésser provat. En 1910 la causa de la seva beatificació va quedar interrompuda i no s'ha tornat a iniciar. No obstant això, és coneguda per la gent com a beata.
la Tertúlia :
"Fronteres del passat, oportunitat de futur "
Divendres 12 de Novembre del 2010 a les 20h
Sala Cinema. Espai Gavroche. Elna. Entrada lliure
una reflexió sobre la societat catalana 350 ans després del Tractat dels Pirineus
amb
Alà Baylac-Ferrer, professor de català, Joan Daniel Bezsonoff, escriptor, Eric Forcade, emprenedor cultural, moderador
Sr.
Marielle Olive, coodinació
Petit record sus del Tractat dels Pirineus :
« La guerra de Trenta anys s’acaba l’any 1648 gràcies a la Pau de Westfàlia, però el front català queda obert, i la lluita entre la França i la monarquia hispànica
Compartirem una copeta. T'esperem a les vuit del vespre !
L’any 2008, la Isabelle Olive s’ajunta als cantants Pere Figueres, Didier Verdeille i Maryvonne Balat per a dos homenatges successius a Bages i a Elna al poeta-cantant rossellonès Joan Pau Giné. Gérard Meloux, guitarrista i David Codina Bosch, pianista-acordionista comparteixen aquesta aventura.
L’escriptura del Joan Pau Giné troba dins la interpretació d’una comedianta cantanta colors inèdites i vibrants, Isabelle Olive desplega la seva paleta. Estrafolàries, punyentes, rugoses, amb humor i tendresa, amb ràbia i còlera, les cançons del poeta desaparegut se li apareixen en forma de petites escenes de teatre… i la sedueixen.
Gérard Meloux, David Codina Bosch i Isabelle Olive que treballen també junts en l’espectacle musical « l’Ombellie », comencen els assajos gràcies a la invitació del Festibages 2009.
Després d’una pausa tota en dolcesa, maternitat obliga, aquest espectacle « Al mig del Món » ens arriba avui enriquit, viu, poètic, délirant.
Isabelle Olive,
Escola Superior d'Art Dramàtic del Teatre Nacional d’Estrasburg de 1992 a 1995, comediant, cantant, creadora de cançons, d’espectacles musicals, d’espectacles per infants. Va treballar al teatre sota la direcció de Julie Brochen, Claude Duparfait, Stéphane Braunschweig, Georges Gagneré, Massimo Bellini, Laurent Gutmann, Marisa Miranda, Laurent Gutmann, Isabelle Janier, Anton Kouznetsov, Jean-Louis Martinelli, Joël Jouanneau, Michel Didym, Enzo Cormann, Jean-Marie Villégier. Ha treballat el cant amb Françoise Rondeleux.
Quan va tornar a Catalunya Nord, la isabelle va crear amb la companyia « Zizania Théâtre » un espectacle pel públic jove « Petit Grain Part en Voyage » i un espectacle musical « L’Ombellie » pel qual ha escrit les cançons i ha compost les músiques amb Gérard Meloux i David Codina Bosch. Persegueix amb « Al mig del Món » el seu recorregut en cançons aquesta vegada posant el seu talent d’intèrpret, de comedianta, al servei de textos de l’autor compositor Joan Pau Giné.
Isabelle Olive ha presentat el seu concert Joan Pau Giné a la Casa Carrère a Bages : nouveau programme festibages 2009
Joan Pau Giné, Autoretrat a mollettes..
![]() | Joan Pau Giné videos inèdits |
« (...) Jo pensi que el català és pas altra cosa que l’emoció. És això el català. És emoció.
Endefora d’això hi ha pas català, hi ha pas francès, hi ha pas res de res. (...)
He viscut molt a prop de Perpinyà dins un poble que sembla a tots els altres amb ulls, boca, nas, orelles i carrers que s’en van de la plaça pública i que arriben fins aquí. El meu poble se diu Bages.
A falta de ser una i indivisible, la llengua catalana representa per a mi el conjunt dels catalans parlats en diferents llocs. Les fronteres son certament mal définides però el català me sembla justament ric de totes les seues diferencies i dels seus dialectes.
Privilegiar un català par rapport als altres, es ni més ni menys, fer centralisme.
De la mateixa manera que hi ha països catalans, hi ha llengues catalanes.
El problema per un cantant avui, es d’interessar el públic. Sempre he provat d’ho fer.
Les cançons meues les més antigues, com les més recentes, fan partida d’una filosofia generosa del viure i de l’esser.
Els que me qualifiquen de populista, son generalment intel.lectuals.
La meva experiència de cantant, al contact del públic, m’ha mostrat que cal més de temps a un intel.lectual per comprendre certes coses i encara, sabem pas mai si els ha entèses..
Llavors que els intel.lectuals posen un mot, jo poso tot el pes de la meva sensibilitat, del meu engatjament.
Gérard Meloux, guitarrista, músic
Autodidacte, Gérard Méloux des de la seua instal.lació a Catalunya Nord en 1975, ha encontrat de nombrosos artistes (Teresa Rebull, Gisela Bellsolà, Pere Figueres), que ha acompanyat durant els anys de revifalla de la canço catalana, la « Nova Cançó » i avui encora. Ha estat també partenari de projectes de Joan Pau Giné, Rafael Subirachs, Gérard Jacquet. A l’inici dels anys noranta, ha seguit la Gisela Bellsolà dins les seves recercas sus dels trobadors, Gérard Méloux s’ha format al llaüt àrab amb Henri Agnel a les tècnics i improvisacions de les músiques medievals i arabo-andalúses. A partir del 1996, ha col.laborat amb Pascal Comelade, vei i còmplice d’una mateixa generació musical. A través aquesta nova col.laboració musical, Gérard Méloux va estendre la seva col.lecció d’instruments a cordes : bouzouki, mandole, mandolina, guitarra portuguèsa, guitarres joguets..Acompanya l’Isabelle Olive sus dels espectacles « L’Ombellie » i « Al mig del Món ».
David Codina Bosc, pianista – acordionista - compositor
Diplomat d’acordió i de piano al Conservatori Professional Isaac Albèniz de Girona i al Conservatori Regional de Música de Perpinyà dins la classe de F.M. Rignol. Ha tocat com pianista i/o acordionista dins els espectacles « una volta al mon en 5 contes », dins « la veu i la paraula », « una visita als banys àrabs », dins « El Galliner » de Girona. Acompanya en tant que pianista i acordionista Isabelle Olive dins « Petit Grain Part en Voyage », espectacle musical per enfants. Treballa a l’espectacle « L’Ombellie » pel qual ha co-escrit la música amb isabelle Olive i Eric Ferrand. Ha acompanyat en tant que pianista-acordionista la cantant Stéphanie Lignon. Ha enregistrat l’àlbum : « Canimas o rebentes » del cantant Eduard Canimas, en tant qu’acordionista.
Acompanya al piano els curs de dansa contemporani al Conservatori Regional de Música de Perpinyà. Per la seva passió de la música popular i medieval incorpora l' « Ensemble Saurimonda » en l'espectacle « Tot caminant, folklore íntim del Rosselló ».
És el músic, compositor i creador musical de la companyia de dansa contemporània « TEM, temps espace mouvement compagnie de danse contemporaine » sota la direcció artística de Roger Meguin.
Tres intel.lectuals, Alà Baylac-Ferrer, Joan Daniel Bezsonoff i Jaume Queralt debaten sobre la identitat i l'essència de la Catalunya Nord al celler Henry Lhéritier a Ribesaltes. Música extracte del darrer àlbum "Natural" del compositor Robert Sarrade.
![]() | TV3 Cat Tortel Poltrona-Giorgio Menegoni |
Volem donar a conèixer una parcel.la desconeguda de la literatura catalana.
Aquest projecte neix amb la voluntat clara de potenciar un gènere que perviu al llarg dels temps, malgrat tabús i repressions socials maldin perquè desaparegui, cosa impossible, atès que forma part de la mateixa naturalesa humana.
Amb aquest projecte volem contribuir a reforçar el gènere eròtic i els autors que hi treballen.
Textos de Josep Maria Morreres, Gentil Ropidera, Vicent Andrés Estellés, poetes anònims, Manuel de Pedrolo, Aleix Renyé, Albert Pla. .
Convidats : l’autor Josep Maria Morreres i el cantant Carles Sarrat. Moderador : Nicolas Caudeville.
Debat puntúat de textos eròtics llegits per la comediant Henriette Torrenta.
"Emigrat a Espanya en abril de 1793 , Francesc de Paule de Fossa , fill de Perpinyà , entra al servei de Miguel d’Azanza , ministre de la guerra , i vice-rei de la Nova Espanya (Mèxic) . Present a Mèxic de 1798 a 1803 , on decideix fer una carrera militar , torna a Espanya . Cap de gabinet en el Ministeri de les Índies , quedant afectat a un regiment . Durant l’invasió d’Espanya per l’exèrcit napoleònic , és fet presoner a Granada . Reconduit a Madrid , és alliberat per Josep Ier , el nou rei d’Espanya . Francesc de Fossa retroba el seu treball al Ministeri de les Índies , i queda agregat a Miguel d’Azanza que ha segut nombrat duc de Santa Fé . Aquest últim és una de les personalitats notables d’aquestos que s’anomenaran « los afrancesados » .
En 1814 , travessa els Pirineus amb l’armada francesa vençuda.
Molt temps ignorada, la seua obra fou descoberta al principi dels anys 1980 per Matanya Ophee, musicòleg americà d’orígen israelià , qui l’ha estudiat , valoritzat , editat i gravat pel nostre gran plaer.
A França i Catalunya, és Juan Francisco Ortiz, professor de guitarra al Conservatori Nacional de la regió , qui ha segut l’un dels primers a oferir-nos-la en CD. Els enregistraments de la música de Fossa es fan de més en més nombrosos, ja sigui a Europa ( Alemanya , Itàlia... ) o al Japó i als Estats Units. A les composicions originals ( quartets , duos , solos ) , cal afegir els arranjaments de Haydn , les transcripcions per guitarra d’obertures d’òpera ( de Sacchini , Spontini , Piccini , Méhul , Dalayrac , Boieldieu , Berton... o també de Carnicer ) . Va ser un íntim i fidel amic de Dionisio Aguado ( compositor castellà , exiliat un temps a París com l’altre gran guitarrista , el català Fernando Sor ) . D’Aguado , assegura l’adaptació al francès del seu cèlebre Mètode de Guitarra ( 1826 ) . Encara no ha estat reunida tota l’obra de Fossa... Per tant és un molt gran Senyor qui per fí retroba el panteó dels grans músics del món . La seua vida , ens hem adonat que és una magnífica novel.la d’aventures , d’amors i de viatges... que resta per escriure o per filmar .
Al Rosselló li calia perticipar a la cel.lebració del 230è aniversari del naixement d’un soldat músic , reconegut com un exquisit mestre de música de cambra i com un dels pioners europeus de la guitarra romàntica". Jaume Queralt
Gran descobridor » mundial de l’important compositor de guitarra Francesc de Fossa, Matanya Ophee, compositor guitarrista nord-americà, musicòleg i editor de música (Edicions Orphée) és capdavanter en la promoció contemporània de Francesc de Fossa.Matanya Ophee ha descobert i editat successivament el 2007, 2008, 2009 i 2010 a les Edicions Orphee unes quantes obres del compositor :
Noves Fossa :
Brigitte Collet, Ambassadrice de France, a remis le 18 novembre les insignes de chevalier dans l’ordre des Arts et Lettres au musicologue et interprète norvégien Erik Stenstadvold. Ce virtuose de la guitare a consacré une grande partie de sa carrière à faire redécouvrir l’oeuvre d’Antoine de Lhoyer et celle de François de Fossa, deux compositeurs français du début du XIXeme siècle jusqu’alors oubliés. A travers des récitals donnés à Oslo, Clermont-Ferrand, Saint-Pétersbourg ou encore Helsinki, Erik Stenstadvold a largement contribué à promouvoir les oeuvres de Lhoyer et de Fossa, et à faire reconnaître la qualité de leur musique auprès des mélomanes.
24 d’abril 2004 – " Sant Jordi " : "Fonts, miralls d’amor " - 18 Septembre 2004 – " Journées Européennes du Patrimoine " : "Fonts, miralls d’amor " :
Musiques i lectures de poesies amoroses en català a l’entorn de les fonts de Perpinyà. Concepció i direcció artística : Mariela Olive.
Joan Salvat - Papasseit, Carles Riba, Jaume Queralt, Maria Mercé Marçal, Joan Timoneda, Simona Gay, Gabriel Ferrater, Joan Pau Giné … Amb Cristina Giner i Sergi Montemont, lectors, Vicenç Vidalou, tenora, tible, gralla, tarrota, Frederic Guisset, flabiol-tambori, sac de gemecs, Delphine Roustany, violoncel, Guillaume Lagnel, ocupació de l’espai, associació dels artesans floristes del Rosselló, decoració floral de les fonts.
História de Catalunya / Actualitat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada